Coincidint amb el tercer centenari de la firma dels tractats d'Utrecht, alguns membres del grup de recerca van emprendre un projecte de recerca internacional conjuntament amb altres investigadors.

El projecte es va estructurar a partir de dos eixos principals. El primer se centrava en l’estudi de les negociacions i dels tractats d’Utrecht en relació amb Espanya. A partir de la documentació conservada a l’Archivo Histórico Nacional —amb la correspondència entre Felip V i els seus ambaixadors—, als Arxius Nacionals del Regne Unit —on es trobaven les instruccions a l’ambaixador Lexington a Madrid—, a l’Archive Diplomatique du Ministère des Affaires Étrangères de París i als arxius vienesos, es va aprofundir en l’anàlisi de l’actuació pública i secreta dels diplomàtics espanyols, el paper de les diferents faccions que els envoltaven, l’evolució de l’opinió dins les corts europees i les múltiples negociacions paral·leles que influïren en el resultat final de la pau. També s’examinaren les expectatives generades pels ambaixadors enviats a Londres i Viena per les institucions catalanes, així com pel marquès de Rialp, Secretari del Despatx Universal, que aleshores era a Viena. L’anomenat "cas dels catalans" fou un element constant en les converses de pau i en els debats diplomàtics a les principals corts europees.

El segon eix abordava la resistència catalana i els esforços polítics per trobar una sortida negociada al conflicte a Catalunya. A partir de fonts de l’Archivio di Stato di Napoli, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, es va analitzar el funcionament del govern català en la fase final de la guerra. Aquesta recerca va permetre estudiar el tipus d’organització política que operà a la Catalunya resistent —amb nucli a Barcelona, mitjançant la Conferència dels Comuns i la Coronela— i les qüestions relacionades amb el finançament de la guerra. Igualment, es va prestar atenció a l’estudi de l’opinió pública i del discurs polític del moment.

Una part dels resultats obtinguts es presentaren en el congrés internacional Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, celebrat a Barcelona entre el 9 i el 12 d’abril de 2014. L’acte s’inscriví dins del Tricentenari del 1714 i va ser organitzat per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives i el Museu d’Història de Catalunya. El congrés s’estructurà en tres grans àmbits temàtics: el context internacional; el context hispànic amb la consolidació de Felip V i del règim borbònic; i, finalment, la resistència catalana entre 1713 i 1714 i la posterior imposició del decret de Nova Planta.

Data inici: 01/01/2012
Data fi: 31/12/2014